LA INQUIETUD D'ALGUNS PER ENTRAR EN EL MISTERI

Ja sé que el tema que vull tractar té dificultats, però intentaré apropar-m’hi amb cura i fer-ho des de les meves possibilitats.

 

La meva experiència és que persones molt ben preparades i pertanyents als àmbits religiosos parlen sovint de temes molt profunds des de la pura racionalitat i de manera molt intel·lectual, poc assequible a la majoria d’oients o lectors. No és una crítica a la intel·lectualitat, que és un bon exercici mental, però jo albiro precisament això, un exercici racional per intentar explicar el que és un misteri i per aquest delit que tot sigui entenedor i al nostre abast.

 

He entès que un enigma és una qüestió que té solució si t’escarrasses a buscar-la, però un misteri és un tema –ja ho diu la mateixa paraula– indesxifrable, i hem d’acceptar humilment la nostra incapacitat humana per explicar-ho tot. No costa gaire entendre que som éssers limitats i que mentre vivim en aquest planeta hi ha moltes coses que se’ns escapen. La ciència va avançant i la física quàntica està fent descobertes molt espectaculars; malgrat tot, som lluny d’entendre gaire cosa encara.

 

Reconec que em resulta desagradable quan, predicant sobre la vida de Jesús i explicant fets sobrenaturals que ell practicava per ajudar la humanitat, ens diuen que tots aquests miracles són metàfores o símbols per escriure els evangelis i per catequitzar, que és la funció de l’Evangeli en el seu origen. Entenem, doncs, que els fets sobrenaturals són desestimats per diferents persones en l’àmbit de la fe i que, per tant, perd credibilitat la frase que diu Jesús: “Coses més grans que jo fareu”, entenent que en una humanitat evolucionada, que arribarà en algun moment –deuen faltar milers d’anys–, l’ésser humà aconseguirà controlar moltes forces que per ara són desconegudes.

 

Tornant a l’inici del meu raonament, a mi no em produeix cap rebuig el fet de no poder entendre-ho tot per ara, però estic ben disposada a acceptar el misteri que no té explicació humana ni racional, i al mateix temps creure fets que ens depassen, però que veig plausibles quan són exercits per persones que són éssers de Llum, i que no em neguitegen gens. Entenc que no podem llegir tota la Bíblia, sigui l’Antic Testament o el Nou Testament, de manera literal, sobretot per la distància en el temps, però sí que tinc una bona disponibilitat a acceptar el que em depassa i que entra en el que anomenem misteri. Tenim grans sants que també han pogut acccedir a aquests actes sobrenaturals tenint molt clar que no em confonc amb el que anomenaríem màgia, que és el que espanta molts religiosos. I jo diria sense cap pretensió que això és falta de fe i impossibilitat d’acceptar que el que no s’entén també té raó de ser. Precisament, jo trobo el misteri apassionant pel fet que no hi puc arribar, i ni em toca ara.

 

L’altre gran misteri és l’univers, al qual no podem accedir amb els coneixements actuals, i plantejar-se si hi ha algun altre espai en què existeixi la vida com en el nostre planeta. Trobo lògica la possibilitat de vida més enllà de la nostra, i no creure que som els únics habitants que poblem l’univers. Ja sé que ara podríem entrar en la ciència-ficció que han fabulat moltes pel·lícules i narracions, però a banda de la imaginació creativa humana vull pensar que les possibilitats hi són i que en un futur llunyà se’n pugui fer la descoberta, sense menystenir la seriositat que pugui tenir la qüestió i fent un vot de confiança a la ciència, que va avançant, ja que en 150 anys hem aconseguit fites insospitades, que antigament formaven part del misteri. Tinc clar que no comprendre no vol dir la no existència d’un fet.

 

Llegim el que en diuen alguns savis:

“El misteri més gran és l’home.” (Sòcrates, filòsof grec, 470 aC - 399 aC)

“Mentre el cervell sigui un misteri, l’univers continuarà sent un misteri.” (Ramón y Cajal, metge, 1852-1934)

“El misteri és la cosa més bonica que podem experimentar. És la font de l’art i la ciència vertaderes.” (Einstein, físic, 1879-1955)

 

                                           Mª Teresa Quintana i Riera

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Maria Rosa Salvadó

Estimada M. Teresa, per a mi

Enviat per Maria Rosa Salvadó el Dg, 18/03/2018 - 09:40

Estimada M. Teresa, per a mi la grandesa del misteri és el pur fet de que ho sigui, un misteri, que s'escapi a la nostra comprensió. Per a mi és pura Llum, em permet viure confiada en que hi ha Aquell o Allò que s'ocupa de mi sempre. Ho enten, un nadó, que la mare en té cura d'ell? doncs per a mi és el mateix. Déu m'estima, tot i les meves desesperances en moments donats, Ell segueix allà sempre. Fa molts anys, en una estada al Monestir de Sant Pere de les Puel·les, vaig topar-me amb un llibre dels "grossos", centenars de fulls escrits per teòleg Hans Kung que tenien com a objectiu demostrar l'existència de Déu. Em sembla que es deia "Dios existe" o quelcom semblant. A la pàgina 30 vai dir-me: "Maria Rosa, si ja ho saps això de que ·Dios existe".." i vaig deixar el llibre al prestatge d'on l'havia agadat. El que deia al principi d'aquest comentari: la grandesa del misteri i el que representa en les nostres vided és justament això, que ho sigui, un misteri. Si vols, digues-l'hi fe. Una abraçada.

Maria Rosa