Les entitats socials reclamen que es creï una renda de subsistència

Les entitats socials fa temps que demanen al Govern català que es plantegi una revisió de la renda mínima d'inserció (RMI) i que no es limiti a disminuir el nombre de titulars d'aquesta prestació per falta de diners. Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que agrupa 85 organitzacions, es va cansar d'esperar una decisió de l'Executiu català i va impulsar un estudi sobre la matèria. Entre altres motius, pel fet evident que en aquests moments, per primera vegada, persones que reuneixen els requisits per percebre la RMI no la cobren, i que algunes d'elles no tenen cap ajuda alternativa. Tenint en compte que les últimes dècades a Catalunya s'ha procurat no abandonar aquestes persones, l'ECAS considera imprescindible buscar solucions.

Les principals conclusions del text, que ha estat entregat al Govern i als partits amb representació al Parlament, apunten que la contundent reforma de la RMI amb l'únic objectiu de reduir-ne el nombre de titulars ha d'anar seguida de mesures complementàries. L'ECAS recorda que deixar d'invertir en despesa social podria provocar a la llarga un cost més elevat per recuperar persones en fallida econòmica, i proposa implantar l'anomenada renda bàsica de subsistència, prevista en l'Estatut, per a les persones que no perceben cap prestació i que no tenen cap ingrés.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

TRES SUPÒSITS/ La renda pujaria a gairebé 8.000 euros anuals i no obligaria a cap contraprestació. Estaria dirigida a tres grups. El primer, persones de més de 60 anys fins que arribi l'edat de jubilació i passin a cobrar la pensió corresponent. En segon lloc, per a desocupats que busquen feina. En aquest cas, la renda es reduiria així que el titular trobés una feina remunerada, i s'extingiria quan el sou superés l'ajuda. A més, l'ECAS proposa bonificacions per incentivar la inserció laboral, que es concretarien en descomptes de les càrregues en concepte de seguretat social i l'IRPF. El tercer grup que rebria la renda de subsistència és el de les mestresses de casa de famílies sense ingressos la tasca de les quals, privada, no s'ha vist mai reconeguda.

LABORAL I SOCIAL/ Les entitats socials també subratllen la necessitat de fomentar la inserció laboral i demanen que no se separi la gestió dels casos d'exclusió laboral dels de l'anomenada social. Aquesta diferenciació va servir per deixar fora de la renda mínima d'inserció els aturats de llarga durada davant el temor que, després d'esgotar el subsidi de desocupació, causesin el col·lapse de la renda mínima d'inserció, ja que la Generalitat no tenia recursos per assumir tantes prestacions. Les entitats recorden que un cas de RMI laboral pot acabar sent-ho d'exclusió social.